Hi ha una cançó d’un cantant
mallorquí, Jaume Anglada, bon rock, titulada “Cridaré el teu
nom”.
El meu nom ens dona una amplitud tan
gran, que tots podem estar junts per aquí. No fa falta saber
latituds ni d’altres tecnicismes marins, tan sols aprofità algun
moment de la vida, dels que passen per la primavera, per l’estiu.
El meu nom però, no es tan sols una
paraula, el meu nom es tot allò que les vostres emocions us
redactin. El meu nom el fem entre tots.
Fa ja uns anys que la tecnologia ens
permet poder expressar sentiments, sensacions, definir experiències,
i compartir-ho amb tothom. M’agrada que m’ajudeu a formar el meu
nom amb els vostres comentaris, directes, a Webs especialitzades, a
pàgines de reserves, a les xarxes socials on estem presents... Bons
i no tan, ja que el meu nom ha de ser el mes clar possible. Els bons,
boníssim, i els no tan ens ajudaran a aconseguir-ne de millors,
perquè quan crideu el meu nom, hem senti satisfet de la vostra
satisfacció, de la força amb que hem crideu.
M’encanten els vostres comentaris per
poder agafar la força necessària, perquè crideu ben fort, perquè
el nom, hotel mediterrani, formi part de les vostres converses mes
especials.
Gràcies per ajudar-me.
Cridaré el teu nom, fins que arribi
al teu cor.
Fins que el dia torni vespre.
Fins que quedi sense veu.
Fins que el dia torni vespre.
Fins que quedi sense veu.
Jaume Anglada. “Cridaré el teu
nom”
No hay comentarios:
Publicar un comentario